Resum de la xerrada a l'Escola Decroly de Barcelona

Data de la conferència: 13 de novembre de 2.007


La televisió no és ni bona ni dolenta, és un electrodomèstic més, però l’hem de saber utilitzar i no permetre que envaeixi el nostre espai familiar. El problema el trobem en saber on posar els límits i quins criteris s’han d’establir. Un exemple el tenim amb el menjar: quan són petits, introduïm els diferents aliments a poc a poc, perquè sabem que l’estómac ha de madurar. De la mateixa forma, els nens han de tenir la maduresa intel·lectual i emocional adeqüada per poder entendre i assimilar el que veuen a través del televisor.

No és recomanable que els nens vegin els telenotícies, la informació que donen està dirigida als adults, i tot i així ens supera.... Actualment, una de les notícies amb més impacte  i que ha portat més nens a la seva consulta per estar-ne afectats,  és el cas de la desaparició de la nena anglesa Madeleine.

No saben expressar les seves pors, inseguretats, temors,... perquè no estan ni intel·lectualment ni emocionalment preparats; ho tradueixen a través de malsons nocturns, estrès, incontinència del pipí,...    

El mateix passa amb els continguts de molts dibuixos animats i  pel·lícules. Hi ha varis exemples amb les pel·lícules de Disney:  A "Nemo", en els primers minuts de la pel·lícula es mengen a la mare o desprès, quan trobem un tauró que s’està desintoxicant. Aquesta mena de personatges són difícils d’entendre per un nen.

A moltes d’aquestes pel·lícules no hi ha mare ("Bambi") o aquesta és dolenta ("Blancaneus", "Ventafocs"). En el cas de Walt Disney descobrim que ell va tenir problemes per la mort en accident de la seva mare i  ho reflecteix eliminant la figura materna de les seves pel·lícules.

Podem pensar que nosaltres també vàrem veure aquestes pel·lícules i no ens va passar res... La diferència està en que ara amb els DVD’s les veiem vàries vegades i el missatge ens queda absolutament gravat.

Fer servir la televisió com a “canguro” sense risc és possible gràcies a l’ús dels vídeos i DVD’s didàctics com "Art Attack", "Baby Einstein", però sempre dosificant-ne el temps. La passivitat és poc amiga de la creativitat i els millors aprenentatges són els experimentals.  Hem d’educar amb la realitat i ajudar-los a aprendre a frustrar-se en petites dimensions. L’ús del comandament a distància no es pot fer extensiu a tota la seva vida: obtenir-ho tot a l’instant i canviar de paràmetres, “fer zàping” sense criteri retarda el temps de frustració. Frustracions necessàries per a poder créixer.

El mateix passa amb els jocs de consoles. L’edat que marquen a la seva presentació té el seu sentit. Determinats jocs,  amb la contínua repetició d’accions, no deixen de ser assajos que faciliten la posada en pràctica . És el cas de lluites, guerres, morts, ... No oblidem que les èlits dels exèrcits es formen amb simulacions que no s’allunyen massa dels jocs de consoles que poden estar a l’abast dels nostres fills/es. Per exemple, està demostrat que és més fàcil disparar un arma de foc a la realitat perquè ja s’han fet els assajos virtuals, doncs mentalment ja s’ha estat davant de  la situació i s’ha aprés a prendre la decisió de disparar. Es recomanen els jocs d’intel·ligència, d’esports i de música.

Hem de vigilar amb els anuncis, si no estem amb els nens és millor utilitzar el DVD i si hi estem, controlem-los. No s’ha de fomentar la conducta passiva davant del televisor. Hem de donar criteris i pautes, perquè els nens ens imiten i per això han de veure que escollim la programació, que no tenim el televisor com a “música de fons”. Els nens aprendran per imitació, sobretot si som conseqüents amb el que fem. Si no ho som, pensem que ells imitaran el que fem i no el que diem perquè la seva comunicació és no verbal.

Les pel·lícules no adeqüen el seu llenguatge al llenguatge del nen, per això es molt important donar a cada edat el que li pertoca. Hi ha el límit dels 7 anys, on el nen fa un canvi de pensament important i comença a entendre conceptes abstractes.

A més a més ens enganyen en la visió de la realitat i nosaltres a llarg termini hem d’educar els nostres fills a la realitat. En una pel·lícula, el dolent es veu clarament, però a la realitat no hi haurà aquests signes externs que facin saber que aquella persona és dolenta.

Els  nens han d’aprendre la frustració, no els podem donar ara tot allò que demanen de programació o amb el comandament a distància. Per exemple, han d’aprendre a no veure una pel·lícula encara que els altres sí la vegin.  Si ara no ho aprenen,  que passarà a l’adolescència quan un noi o noia ens digui “no”, no entri a un equip de futbol o basquet?. Aquells que no hagin après a tenir petites frustracions, tindran una adolescència complicada.

Per això hem d’educar en equip:   

•    Establir una línia pedagògica comuna. Buscar un punt mig en el que l’objectiu dels dos sigui el mateix.   
•    Recolzar-se mútuament. Respectar les decisions de l’altre pare/mare o professor.
•    Evitar desqüalificacions davant dels nens
•    Evitar que els nens s’aprofitin dels nostres desacords
•    Fixar-se objectius comuns

Si volem que a l’adolescència, els nostres fills ens respectin hem d’establir uns criteris en la nostra rel.lació basats en el respecte, la coherència, no sobreprotegir i permetre  l’equivocació.

Hi ha dos tipus de conducta:

•    A desaparèixer: S’ha d’aturar.
•    A fomentar: S’ha de fer en positiu.

Altres temes que es van comentar a la conferència.

1.    Una bona eina per veure si un nen té un problema és a través dels dibuixos. Per fer-ne una valoració correcta, no podem mirar un dibuix aïllat, sino el canvi en la tendència en un període mínim de tres mesos. Es curiós que a l’aprenentatge del dibuix el nen passa per totes les etapes de l’home en l’història ( Prehistòria, Renaixement,...).


El procés mental de l’expressió plàstica infantil és:


                             Realitat
                                                                  Imatge mental




                                            Grafisme

En els dibuixos es valora:

•    Utilització de l’espai
•    Tipus de línies
•    Colors

Exemples: (recordeu que parlem de canvis de tendència, no d’un dibuix aïllat).

La utilització d’un sol color, ens indica que està rebutjant la resta, és una representació pobre que ens pot indicar tristor.                  

Si es dibuixen cases obertes ens indica un nen extravertit, les cases tancades introvertit, que no vol dir tímid. 

Quan en els arbres dibuixen fruites diferents de les pomes, ens parla de molta creativitat.

2.    Es molt important que els nens dormin 11 hores i els adults 9 hores.


LA CONFERENCIANT Mª LUISA FERRERÓS HA DEIXAT A DISPOSICIÓ DE L’AMPA  ALGUNS  LLIBRES  QUE HA PUBLICAT:


•    “ENSEÑALE A VER LA TELE”
•    “ABRAZAME,MAMA”
 
Si algún pare o mare està interessat en la lectura d’aquests llibres, l’ AMPA els deixa a la vostra disposició a través d’un sistema de prèstec. Podeu comunicar-vos amb nosaltres a través del correu electrònic per veure’n la seva disponibilitat.

Resum de la xerrada realitzada per la Sra. Mª Luisa Ferreros a l'Escola Decroly de Barcelona:
"Enséñale a ver la tele"