Resum de la xerrada a l'Escola Decroly de Barcelona

1. Hi ha canvis socio-culturals importants i cal veure'ls. Tanmateix ens falta perspectiva per valorar-ne els efectes.
2. La sexualitat humana no és natural. No s'acaba amb l'acoblament perquè està en joc el desig.
3. Algunes idees sobre la sexualitat:
   • El destí dels fills i filles és la separació afectiva dels pares.
   • Cal separar els fills de la sexualitat dels adults perquè puguin viure la seva en llibertat.
   • És diferent la relació que s'estableix entre semblants (nens i nenes) que la relació infant /adult.
   • Quan les criatures tenen determinats comportaments, ens estan preguntant i tota pregunta demana una resposta.
   • El criteri bàsic és dirigir l'expressió de la pròpia sexualitat a l'àmbit d'allò que és privat i no permetre l'expressió en públic com per exemple la masturbació.
   • Mantenir sempre un canal obert per a la conversa . No es pot dir tot d'una vegada. Estar allà per escoltar-los i respondre en la mida del possible. Nosaltres, pares i mares, tampoc no ho sabem tot.

Actualment hi ha l'educació del camp virtual. Guanya la televisió que planteja ideals, proporciona maneres de viure, valors i criteris. És un mitjà que ens fomenta la passivitat. El món que viuen els nostres fills i filles és diferent del que nosaltres vam viure.
La revolució tecnològica i els canvis culturals tenen un impacte sobre l'educació:

• Bombardeig d'imatges banals i truculentes que els infants no poden entendre.
• Reducció de la paraula (es parla poc).
• Es trastoca el lloc del saber (els nostres fills i filles saben com manegar-se en el món virtual millor que els adults).
• La sexualitat és un tema complicat per naturalesa. Hi ha un canvi de lloc: el que abans pertanyia al camp d'allò privat, ara és un fet públic. Cada vegada allò privat és més restringit i allò públic agafa més espai... tenim com a exemple l'exposició de les intimitats en molts programes de televisió. Els nens veuen coses que saben repetir però que no saben com interpretar.
• La relació infants/adults ha canviat; s'ha passat del no poder dir res a, en molts casos, tenir un lloc central en la vida dels adults.
• El lloc de les dones ha canviat perquè ens hem incorporat al món laboral.
• També hi ha hagut una modificació dels ideals, per exemple dels valors com el treball i l'esforç; hi ha com un escepticisme sobre la possibilitat de fer-se un lloc en el món només amb l'esforç i amb el treball.
• La moda és un exemple de la indiferenciació i la igualtat entre nens/nenes i pares/mares.
• Abans volíem ser grans per poder fer el que feien els grans. Però quin és el valor de la promesa si la infància té el que vol en el moment en que ho vol?

Un cop situat el marc en els que ens movem, la Pilar ens parla de la sexualitat.
La sexualitat humana no s'explica per allò només biològic. Intervé un factor pròpiament humà que és el desig... que per aproximació podem definir com allò que no entenem.
Certes expressions que preocupen als pares i mares són més pròpies dels adults que no pas dels infants... Quan les criatures petites parlen de follar no saben què és el què diuen.
No tenen encara l'aparell psíquic suficient per interpretar-ho.
El moment de l'adolescència adquireix un caràcter particular. La sexualitat pot ser reproductora i tenir com a conseqüència el naixement d'algú.
Quan la sexualitat es planteja com quelcom públic és com si fos només una qüestió biològica o gimnàstica, no es veu el desig.
Els nens i nenes estan interessats en el cos dels altres i en la sexualitat. Fins ara els adults han sabut què fer, movent-se entre prohibir o permetre, amb unes determinades conseqüències. La tendència avui en dia és permissiva, pensant que la sexualitat és natural, com la nuesa també és natural.
Les coses que passen entre nens tenen poques conseqüències.
Les coses que passen entre nens i adults tenen conseqüències nefastes.
Si fos tan natural la sexualitat, com ens podríem explicar aquestes grans passions que fan que algú, per exemple, pugui deixar la família per un gran enamorament?
La sexualitat té a veure amb la reproducció, el factor desig i l'enamorament.

Hom educa pel simple fet d' ésser adult i fer coses al costat d'una criatura.
Criem les criatures perquè siguin capaces de fer-se un lloc en el món. Al final del procés hi haurà inevitablement una separació afectiva.. per tant, cal donar-los els mitjans adequats per a que puguin buscar-se la vida en el treball, en les relacions, els amics.
Educar un fill o una filla és una feina... no en el sentit d'una professió, sinó que demana energia, temps i pensament.

Per què la sexualitat ens resulta violenta? Perquè la sexualitat s'ha mogut sempre en l'àmbit d'allò privat.
Si una criatura et fa una pregunta intentes contestar-li de la millor manera, però el propi fet de només formular-la ja t'està preguntant! Quan els infants diuen o fan alguna cosa en públic encara que no sigui de manera reflexiva, s'estan preguntant si són grans o petits, si tenen dret a fer o a dir o no. .
La funció materna i paterna és tenir cura i vigilància

• La Pilar sense donar receptes ens proporciona un criteri: no permetre l'expressió de la sexualitat en públic. Si diuen alguna expressió grollera se'ls pot dir que són expressions ofensives i que no agraden.
• Ens planteja el cas d'una nena que no podia dormir i darrera d'això hi havia una masturbació compulsiva. Quan se li va posar un ordre, va superar el símptoma.
• També ella ens recomana no avançar-nos a les preguntes dels fills, sinó esperar que preguntin i anar mantenint oberta la conversa. Les converses no es poden acabar d'un cop.. cadascú té un temps diferent per a processar les coses.. Es van fent les converses i de vegades cal dir si o no. Els adolescents no necessàriament parlen amb els seus pares i mares, sinó amb els amics i amigues, o amb adults de confiança.
• De vegades els infants pregunten amb les accions... posant regles estàs contestant i això els hi donarà llibertat.
• Davant les imatges que poden veure avui en dia, una avantatja és que com proliferen tant, a la llarga o a la curta, perden força; en canvi allò que es digui quedarà.
• No es pot entrar en la vida sexual del fills i filles.... se'ls pot dir per exemple que és massa aviat .. als 12, 13 o 14, el sexe pot ser més traumàtic que no pas una experiència feliç.
• També la sida ha canviat el panorama de la sexualitat. Normalment el risc i la mort els passa als altres. Hem de tenir en compte l'omnipotència imaginària.. "a nosaltres no ens pot passar res". En general, es busca transgredir... Quan es troben amb les seves apostes estan sols.
• Tampoc estem obligats com a pares i mares a saber-ho tot!

Resum de la xerrada realitzada per la Pilar Gomez a l'Escola Decroly de Barcelona:
La sexualitat infantil