Resum de la xerrada a l'Escola Decroly de Barcelona

Actuar avui es mes dificil perque hi ha una gran diversitat de criteris . El que sembla que ens podriem posar d'acord es que volem criatures fortes amb capacitat i criteri propi i capaces d'adaptar-se al canvi.

En aquesta xerrada la Carme es centra en un dels tres grans eixos de l'educacio que ens va plantejar a la xerrada del curs passat sobre l'adquisicio de l'autonomia.

• Cal educar des del neixement
  Tots neixem amb capacitats per aprendre pero les hem de desenvolupar. Aprenem actituts, habilitats i coneixements a partir de l'entorn. Hi ha conductes reflexives i d'altres impulsives pero les conductes que s'assenten seran les que l'entorn assentarà. Si el nen troba un reconeixement a una conducta hi insistirà.
• En la mesura que aprenem, desenvolupem capacitats, i en la mesura que desenvolupem capacitats aprenem
  La criatura sempre aprèn. En la mesura que se li fa tot, apren a no fer res. Si s'estimula l'esforç, s'esforçarà.
  
• Aprenem des del dia a dia
  No podem aparcar l'aprenentatge per caps de setmana o diumenges. En el dia a dia es fan els aprenentatges importants.
  Exemples: en el control d'esfionters, cal donar importancia a la manera en que rebem les deposicions de la criatura. Podem tenir una actitut d' anar per feina ( l'important es que faci ) o be acompanyar amb paraules . El que fem es a part d'exercitar l'autoestima, una actitut activa, d'esforç, d'atencio.
  Menjar: O el fet que mengi sola o no a un any i mig no es indiferent. Perque si està actiu en la mesura de les seves possibilitats i satisfet,finalment anira guanyant en autonomia.

L'autonomia es un factor basic per l'aprenentatge i el desenvolupament de capacitats.
La OMS el considera un factor basic per la salut. que defineix no tan sols com a absencia de malaltia, sino com la capacitat de viure amb autonomia, solidaritat i joia.
L'autonomia consisteix en aprendre habilitats i actituts per satisfer les necessitats basiques com menjar, dormir, higiene, ordre.

• Autonomia vs. Oposicio a l'autoritat
  Hi ha dos camins d'afirmacio personal, un que permet creixer mes que l'altre
  a) L'autonomia que consisteix en l'afirmacio i desenvolupament d'una personalitat propia.
  b) L'oposicio a l'autoritat ( mes reactiva i que genera molta mes dependencia).
  Hi ha dos moments en el desenvolupament: un es l'adolescencia i un altre que es la petita adolescencia ( entre els dos o tres anys) d'oposicio
  Als dos o tres anys es va adquirint la concienca de que s'es diferent al pare o la mare. Llavors hi ha una necessitat de sentir-se fort per poder sobreviure..Es l'epoca dels No, adhuc diuen no a coses que els agrada.

El cami de l'autonomia permet afirmar-se sense necessitat d'oposar-se
Les criatures, que als cinc o sis anys, mantenen moltes actituts d'oposicio, solen ser criatures ofegades, no se'ls permet afirmar-se

• Autonomia vs. Sobreproteccio
  · L'autonomia es necessaria per l'autoestima perque aquesta darrera requereix d'un sentiment de capacitat. Es l'unic cami per aprendre a ser responsables.
  · En l' extrem contrari hi posa la sobreproteccio i explica el cas d'un noi de nou anys amb un gran fracas escolar, darrera del qual hi havia un no haver-lo deixat creixer, se li donava el menjar a la boca perque era despistat.
  La sobreproteccio es treure a la criatura l'oportunitat d'aprendre, de fer-se responsable de les seves coses. Aquest nen , sense ells, es sentia desprotegit, no havia pogut elaborar estràtegies de supervivencia . Havia apres a no pensar..Aixo els confon molt.
  
  
• Intencionalitat educativa
  Com que sempre estem aprenent, es important no oblidar la intencionalitat educativa. Exercitant l'autonomia, exerceixen la intel.ligència, perque tota planificacio de l'acció va acompanyada de l'operació mental corresponent
  Abans la propia estructura familiar aumentava l'autonomia, perque amb mes fills, la mare no podia estar a sobre de cadascun d'ells. Ara amb el descens de natalitat, amb un, dos i tres fills com a maxim en general, ens ho hem de plantejar.

Amb una actitut comprensiva sobre la importancia del'autonomia i la paciència per suportar el procès que requereix temps.

• Tot proces requereix un temps.
  La pressa esta renyida amb l'aprenentatge i les criatures necessiten temps per aprendre. Cal la paciencia per donar-los temps i donar-los l'oportunitat perque puguin fer, pensar i decidir per ells mateixos. Senyala la paradoxa que havent aumentat molt l'esperança de vida, tenim la sensacio de no tenir temps. La riquesa de possibilitats que hi ha avui en dia es important pero sense criteri ens pot ofegar.
  
  
• Ser autonom no és el mateix que ser obedient.
  Solem donar massa ordres. I l'altre fa. Una cosa molt diferent es que la criatura tingui que pensar que ha de fer. No es tracta nomes de saber fer les coses , sino de que les criatures depenen d'un adult per fer-les, obeint ordres. Llavors acaben necessitant un adult per fer. Un criteri per orientar-nos es que si donem les mateixes ordres als tres anys que als deu, les coses no van gaire bé. Es tracta de poder retirar-nos perque agafin autonomia. I poder passar de l'ordre a la pregunta, a l'afirmacio. L'objectiu no es fer criatures obedients sino criatures amb criteri. La por es que faci el que li doni la gana, pero si la criatura fa el que vol i aixo es adequat, ja esta be

• Apelar al sentit de responsabilitat. Donar un missatge de confiança, si donem per sentat que la criatura ho farà , tindra mes ganes que no pas si dubtem.
• Confiança. Cal confiar en les seves capacitats: que probin, intentin, s'equivoquin. Ajudar a que visquin els propis errors amb naturalitat
• Posar-los en situacio d'escollir. Aixo es pot fer des de ben petit. Ens posa l'exemple de deixar-los escollir la mandarina que volen o a l'hora de menjar, no es pregunta si volen o no menjar pero per exemple : tens molta gana o poca, mes patates o mes mongeta...En la mesura que els deixem participar, tenen mes sentit de protagonisme i això els dona benestar. El fet de decidir alguna cosa predisposa a fer be.
• El reconeixemet. Tot allo que es reconeix s'afiança. Les felicitacions son un bon exemple o celebracions compartides.
• Com fer una critica. Es important que aprenem a criticar l'accio, no la persona. Si diem ets un desastre o... l'estem condemnant. Es molt dificil canviar la imatge que un te sobre si mateix. A mes la condemna tambe justifica: si soc aixi, no ho puc fer d'una altra manera.
• Estimulacio dels petits avenços. El desig de l'excel.lencia, que ho facin perfecte, fa que no valorem els petits avenços.
  Ens comenta el cas d'un pare que escolta la poesia que diu el fill en angles i es va posar tan nervios que va acabant dient-li com ho havia de fer, mentre que la mestra de classe l'havia valorat amb molt bona nota, tenint en compte l'edat, etcetera. En l'altre pol ens explica el cas d'una mestra que, despres d'explicar un comte sobre un cocodril, els anima a escriure la paraula. Un nen escriu 11i .Es evident que hi ha una oporacio de pensament i una resposta creativa perque recull les tres sil.labes, la lletra de la sil.laba tonica. Hi ha una tendencia a buscar resultats cabals i a no reconeixer el proces. On posem l'accent?... en senyalar continuament els errors o en senyalar els petits avenços. Per exemple: quants pipis se t'han escapat? o quants pipis has fet a l'orinal?, Senyalant continuament les mancances i errors, el que fem es transmetre el missatge tu no pots o tu no saps o fins que no ho sapigues, no podras fer-ho. Estem creant criatures amb una gran intolerancia al fracas. Tu no... que ets petit. S'apren a basse de topar amb la dificultat i anar ressolent-la a la seva manera.
• Actitut energica Cal exigir a l'altre que faci el que pugui fer, pensi el que pot pensar i decideixi el que pot decidir. Les criatures experimenten una satisfaccio per allo que els costa un cert esforç.
• Consequencies de l'accio. cal deixar que rebin les consequencies positives o negatives de l'acció. Posa l'exemple del nen que es feia caca a sobre, els pares havien provat de tot. Va aconsellar als pares que el deixessin ocupar-se de les consequencies, pero sense traicio, és a dir, avisant-lo abans. La consequencia es l'experiencia necessaria per desenvolupar estrategies de resolucio de problemes (per exemple de memoria, per recordar) per asumir les responsabilitats. Si el tractem de pobret i els protegim de les consequencies dels seus actes, no podem pretendre que un bon dia es facin responsables. D'altra banda si badem, podem acabar tenint criatures tiranes, que no saben fer res i ho exigeixen tot a la mare.
• Sobre premis i castigs No son eficaços educativament parlant. Podem ressoldre un problema immediatament pero no es educatiu. La satisfaccio per superar un repte es desplaça al premi. Poden aprendre a no fer res si no es a canvi d'alguna cosa.

***
A partir de les preguntes dels assistents a la xerrada:

El que ens pertoca es posar pautes de conducta, pero cal entendre que es normal que le criatures se les saltin. Tambe els cal enfrontar el nostre enuig. El proces de formacio implica una separacio progressiva uns dels altres: ens diuen una cosa i fem una altra. Hi ha una certa necessitat de delinquir pero fins a cert punt
El proces educatiu requereix de paciencia i constancia.
Cal no oblidar que les persones volem agradar a les persones que ens importen. Ens falta confiança en això. Amb certes conductes que transgredeixen: pegar o pintar, jugar amb aigua en llocs no adients, hem de posar l'accent no tant en la prohibició sino el reconduir les situacions.
Els nens necessiten pintar, jugar amb aigua per aprendre Si ho fan dins de lo permès es millor que quan ho fan saltant-se les normes, perquè el nivell d'excitació puja amb la transgressió i poden fer de tot llavors. Quan permetem que totes aquestes conductes es concentrin en el joc , no faran tants disbarats.

Hem de confiar en la capacitat de fer bé de les criatures. Tenim una idea de la criatura salvatge, pero el que passa es que tenen un ventall de conductes i comportaments de tot tipus, i acaben afirmant el que l'entorn els ajuda

Hi ha tres grans motivacions de les conductes:

1. Curiositat: ganes de saber
2. Ganes de millorar: superar els reptes
3. Ganes d'agradar: hi ha el risc de convertir-ho en un xantatge emocional
   
   1. i 2. reforcen mes la independencia que el 3.

Es important tambe respectar els espais de llibertat de cadascu. No es tracta de fer-ho tot sempre junts, sino que cadascu pugui fer el que vol i retrobar-se. Cañ èr exemple ser conscients de la diversitat de gustos

Arrel d'algunes criatures sense nocio de perill, la Carme ens planteja que el dilema es quedar-me en la tranquilitat de la dependencia o agafar el risc de la independencia. L'autonomia es una satisfaccio quan es un repte, quan ja no ho es deixa de ser-ho.

Davant de conductes o actituts depenents, cal sempre anar un pas per davant, demanar una mica mes pero no molt perque si no mes aviat bloqueja mes.
Davant de la dificultat de separacio d'algunes criatures, cal que ens preguntem nosaltres si ens esta costant separar-nos del nostres fills i no som conscients. Vivim amb nostalgia el creixement dels nostres fills La nostalgia igual no la podrem evitar però podem intentar que no contamini les nostres accions. Hi ha nens que no volen creixer perque tenen la percepcio que es doloros pels pares.

Es important reconeixer les emocions de l'infant, passar-les per la intel.ligència.
La questió no es evitar les emocions, per exemple enfadar-se, sino que faig jo quan m'enfado que no faci mal ni a mi mateix ni als altres.
No hi ha emocions bones o dolentes, son positives o negatives en funció de si em fan sentir bé o malament. Si volem estar a prop de les criatures en aquest sentit , no passa tant per l'interrogatori sino per compartir emocions, pel respecte i explicar-los coses.

Arrel de la questio dels interrogatoris per saber com estan o comunicar-nos amb elles, el problema rau en que molt sovint els preguntem coses que ni ens interessen a nosaltres ni a ells; com per exemple el qué has menjat? Una vegada un nen va contestar de mala gana, ho tens a la nevera. Amb un petit matiç la cosa canvia, preguntant per exemple: Has menjat de gust?
Es tracta d'afavorir les ganes de comunicar i no matar-les. El criteri de fons es l'interès per la persona. Sovint es millor explicar coses que preguntar, crear un clima d'intercani mutu

Resum de la xerrada realitzada per la Carme Thió a l'Escola Decroly de Barcelona:
"L'educació en la vida quotidiana"