Resum de la xerrada a l'Escola Decroly de Barcelona

La xerrada d'en Pere Darder sobre el paper de les emocions ha constat de tres apartats:

1. Les emocions a la cultura occidental
2. Per què tornem a parlar ara d'emocions?
3. Propostes per als pares i per a totes les persones

Hem viscut una dicotomia entre:

Els homes tenen sentiments com les dones i les dones tenen la mateixa capacitat racional que els homes. El que passa es que tots portem la imprompta de la manera com hem estat educats.
Se sol associar l'emoció a fets exacerbats (en Pere posa l'exemple de les reaccions dels participants d'"Operación triunfo" que hem vist a la televisió, que sembla que rebentin. Pero l'emoció està present sempre a la nostra vida i es pot expressar amb el fet simple i quotidià del "m'agrada" o "no m'agrada".

Fa uns anys va aparèixer un llibre de Goleman, La intel.ligència emocional.
A partir dels anys 70 s'ha començat a fer recerca i estudis des del camp de la ciència, la biologia, medicina, psiquiatria, neurociències, i s'han fet observacions en animals i persones. Per exemple s'ha vist com queda alterada una funció quan queda malmesa una conexió cerebral per una lesió.. Fer-ho des de la ciència es una garantia en els nostres temps perquè la societat se n'ocupi.
A l'antiguitat Plató, Aristòtil, Sant Agustí ja van parlar de les emocions. El que passa es que l'emoció ha estat "com el Guadiana", apareix i desapareix a la història de la humanitat. Al segle XX som uns analfabets emocionals.- diu en Pere.
El concepte d'intel.ligència emocional hagués estat considerat de bojos al segle XIX. Perquè res més lluny de la intel.ligència que l'emoció. Actualment s'ha anat estructurant el camp de les emocions, comptem amb una teoria que es pot aplicar a l'educació, a la teràpia i a la medicina. Per exemple, s'ha comprovat la influència de l'estat anímic en el millor o pitjor restabliment d'una malaltia.
Vivim les emocions com quelcom nostre pero no en sabem massa, pensem que es quelcom innat i intocable.
Tesi important: les emocions també s'eduquen.
Els estudis de l'OMS (Organitzacio Mundial de la Salut)ens parlen de l'augment durant els últims quinze anys de les malalties mentals: estrès, angoixa, amb la previsió que aumentaran més en els quinze anys propers.

Les emocions juguen un paper molt important en la relació amb la realitat. Ens donen notícia del que hi ha i ens disparen una actitut positiva o negativa. Per exemple, la por fa que els homes reaccionin davant del perill. De vegades jutgem a les persones per la primera impressió.
Podem definir les emocions com: la manera com cadascú singularment reacciona davant de la realitat; la significacio que cadasqu pot donar a una mateixa situació és diferent.
Conseqüències i exemples: Que tothom doni la mateixa resposta es despersonalitzador. Ens posa un exemple recollit del camp educatiu (paraules d'un mestre)
"Jo vull un curs on els nens siguin el més homogenis possibles"
I un altre recollit d'algun pare: "Com es que el segon ha sortit d'una altra manera que el primer si els he tractat igual?". Els objectes poden ser homogenis, les persones no.
En Pere fa una crítica de com s'ha entès el principi educatiu: "Hem d'atendre la diversitat". El diferent és el que no segueix el curs, llavors atendre la diversitat consisteix en un tractament individual per fer-lo igual que els altres.

És la capacitat d'entendre el món emocional , conèixer les nostres emocions i saber com regular-les.
Regular les emocions no es sinònim d'aniquilar-les,. Les emocions són quelcom positiu, necessari i agradable si puc regular-les de manera de trobar-me a gust amb mi mateix. "Una mica de felicitat" si ens permetem de dir-ho.
Distingeix dins de la intel.ligència emocional dos components:
a) Component personal com la capacitat d'explorar, veure quines són les emocions que experimentem i aprendre a regular-les.
b) Component social: és el contingut que es dirigeix als altres. Com ens podem relacionar amb els altres de forma positiva, desenvolupant les capacitats de pacte, negociació, creant sinergies que consisteixen en ajuntar esforços per fer coses junts.

La intel.ligència emocional ens portaria a la possibilitat d'entesa . Si em conec i conec els sentiments dels altres m'adono que "ell sóc jo". Aquesta és la base fonamental de l'ètica. Quan l'altre és un "altre jo", i no un "tu, desgraciat"...

És la comprensió que les persones humanes ens mereixem -totes- respecte i tenim una dignitat. Tanmateix no funciona si només és un saber teòric, cal sentir que això és veritat. Quan es posa en pràctica és quan es sent.

a) Les emocions són educables. Es pot influir sobre les emocions.
b) S'ha de fer amb implicació personal. Requereix un cert esforç i experiència. No es només un saber teòric.
c) Les emocions no són quelcom separat del pensament i l'acció. El trinomi: sentiment, pensament i acció actua constantment.
d) Quan una persona està satisfeta amb ella mateixa sol ser eficaç. Quan un nen està engrescat amb alguna cosa, s'hi esforça i la fa millor.

Posa l'exemple de les matemàtiques, del mestre que no pot o no sap transmetre l'interès per aquesta matèria: "Avui toca matemàtiques", amb la resposta de desgana dels alumnes i la contrareacció: si no en vols, doble. Cita a Piaget, un psicòleg important de principis de segle que deia que els fracassos en aquesta àrea tenien a veure amb la manera de transametre aquest tipus de coneixement i el metode emprat.
També ens parla del bon o mal ús de tota aquesta nova perspectiva. Ell no comparteix la visió que ens dóna una certa línia als Estats Units, que ens vol transmetre una mena de relació mecànica i immediata entre intel.ligència emocional i èxit o triomf assegurat. Posa l'exemple d'un cap de vendes: puja l'autoestima i pugen les vendes.
No caiguem en el parany de pensar la dimensió redescoberta de la intel.ligència emocional en termes de perfecció. Ens proposa una definició d'autoestima més lligada al convenciment que un s'està esforçant, fa el que pot i se'n va sortint.
Les emocions no s'eduquen de pressa i d'altra banda, tot i abogar per un equilibri emocional com a fita, no podem deixar de tenir en compte el propi estil i personalitat, no es tracta de ser com la mestra del quart, o el pare del veí ...

• En la mesura que ens coneguem a nosaltres mateixos: com sentim, que és el que suportem millor o pitjor, les nostres emocions i reaccions, serem més capaços d'entendre els nostres fills i alumnes i sintonitzar amb les seves emocions. El repertori emocional del nen té a veure amb el de la família en primer lloc i el de l'escola en segon.
• Per conèixer un nen o nena, cal un contacte de persona a persona. Una certa continuïtat i regularitat en el contacte és el que permet la relació emocional amb el nen. No es tracta d'ocasions solemnes. El millor control és conèixe'l personalment dia a dia En Pere ens explica una anècdota personal: a partir d'una demanda de les seves filles es van aplegar tots per dinar, aquell moment es va convertir en un espai d'ntercanvi d'idees, i també de coneixement mutu, per exemple va assaventar-se de la reacció emocional tan diferent de les filles respecte persones de l'escola, que ell apreciava molt.
• Els pares ens hauriem de presentar als fills amb un màxim d'espontaneïtat. Pretendre donar una visió d'un pare o una mare intatxable no serveix de gaire, entre altres coses perquè el nen o nena s'adona que no és la realitat. El nostre fonament per tenir autoritat és que ens esforcem per ser millors. Representar rols genera falsedat i hipocresia. La millor contribució que podem fer al fill/a es buscar la nostra felicitat.
• Els nens i nenes s'han de sentir acollits, respectats, estimulats i exigits.
• Ens proposa una pedagogia dels límits en positiu: si sentim que tenim un projecte i hi acomodo l'actuació i els sentiments per aconseguir el que m'he proposat, Això -comporta en si mateix el límit. "Si vols fer això, has de regular la teva activitat en funció del teu propòsit i també serà regulada des de fora". Com transmetre als fills que els grans tampoc fem semrpe el que volem i acceptem normatives i restriccions.
• Ens aconsella prendren's les coses amb calma. No ens precipitem a treure conclusions: per exemple si un nen durant dos o tres dies no treballa i li engeguem "Ets un gandul" sense pensar altres interpretacions més limitades : que podria estar cansat, per exemple. Les nostres interpretacions tenen conseqüències.
• Val la pena avaluar les situacions, una per una, intentar saber el que ha passat, Posa un exemple de la quotidianeitat com es demanar als fills que s'arreglin l'habitació. Pensem en estratègies, perquè tots sabem que dir només que es faci, renyar, de vegades no canvia les coses. Ens proposa crear complicitats, acords, col.laboracions, fer-ho junts... i sobretot no dramatitzar com si fos una qüestió de vida o mort. Si plantegem les coses en un terreny de confrontació i baralla, el nen s'entossudirà més perquè ell també ens ha de demostrar que té un poder. Els plans els hem de poder complir i per això cal conèixer les reaccions dels nens.
• Hi ha vegades que les reaccions dels nens i nenes són d'afirmació. Per concebre's com a ser diferent, el nen s'ha de separar. El no sistemàtic d'una època pot tenir aquesta funció. Si reaccionem molt airats, els nens poden mantenir l'enfrontament Hi ha moments en què no hem de presentar batalla perquè el nen o nena ve a buscar baralla.
• Cada nen pot requerir respostes diferents. Per exemple a algun nen l'haurem d'estimular perquè alguna vegada digui què no vol i a un altre caldrà ajudar-lo a respectar les normes. A l'educació emocional no hi ha receptes. En la vida emocional és molt important el contacte.

De vegades el que costa és encaixar el món adult amb el món del nen. No es tracta de tot en funció dels nens, en un extrem, o en l'altre: tot sense comptar amb els nens. Ni el nen és el rei de casa ni un desgraciat. Ells han de comptar amb nosaltres també.
Pel que fa a les emocions ni matar-les ni tampoc estimular-ne el desbordament
No és el mateix un judici valoratiu del tipus; ets un gandul, ets un porquet, ets un.. que un judici descriptiu: has fet ... o he vist tal o qual cosa.

Per acabar ens recorda que estem en una escola, la metodologia de la qual prima el centre d'interès... motivació... emoció.

Resum de la xerrada realitzada per Pere Darder a l'Escola Decroly de Barcelona:
"La influència dels sentiments i les emocions a la vida personal i l'educació"