Resum de la xerrada a l'Escola Decroly de Barcelona

Una esposa està asseguda a la taula a l'hora de sopar. Per cert hi ha una gran quantitat de necessitats físiques que la impulsen a menjar, pero moltes altres forces socials que li creen el sentiment contrari..
Els modus a la taula els ha après del seu medi social, com també ha après del rol que l'ha portat a ella i no al seu marit, a preparar el sopar. A més, pot sentir còlera vers el seu marti perquè resulta que ha arribat tard a casa, però tal vegada no li digui res doncs sap molt bé que si ho ha fet és que hi ha motius legítims: massa feina al despatx... Però la ira d'aquesta senyora creix a uins nivells inusuals per la forma en que s'exaspera amb el seu fill de cinc anys que no està quiet en tota la tarda. Potser marit i muller, durant el sopar, restin en un tens silenci pensant en les finances de la família i en el preu del menjar i del s materials escolars dels fills. La tensió a la taula pot veure's augmentada per una trucada telèfonica de la mare del senyor, la qual interromp el sopar, csa que fa que la ira de la senyora arribi "al colmo". Per acabar-ho de rematar, la filla adolescent reb una trucada del noi amb el que surt, i demana que l'excusi de les seves obligacions domèstiques ja que ha estat convidada a anar al cinema... L'esposa i mare, que fa un mes que no surt de ni i que a aquestes alçades se sent superagraviada en el seu rol de mestressa de casa acaba perdent els estreps.

Introduccio
Perspectiva constructivista i relacional on s'emmarca la xerrada
- la realitat com una cosntruccio
- El jo es un jo relacional

1) La famiilia com un sistema
Ens proposa concebre la familia com un sistema, i com a tal regida per unes lleis de funcionament de tot sistema.
- a)La familia humana com a sistema de relacions en constant transformació
- b)Com un sistema actiu que s'autogenera
- c)Com un sistema actiu en interacció amb d'altres sistemes.

2) Les relacions humanes; com a relacions de poder
entenent el poder com a capacitat d'influir en l'altre.

3) La comunicació

La xerrada d'en Manel Gener s'emmarca dins d'una perspectiva constructivista i relacional.
-constructivista: entèn que la realitat no és quelcom donat a priori, sino que es va construint dins d'un context concret, hem de tenir en compte el lloc, la cultura que ens fa interpretar la realitat d 'una manera determinada, el cicle vital etcètera
-El jo es un jo relacional: ens comportem diferent segons els contextos en els que ens relacionem.

a) La familia es un sistema de relacions en constant transformació Implica una constant adaptació per assegurar: la continuitat i el creixement
Com tot sistema es mantè en un equilibri entre dues tendències : tendència al manteniment i la capacitat de transformació.
Retroalimentació positiva: de la meva acció, se'n deriva una altra d'un altre element del sistema que a la vegada torna a alimentar la pròpia.
Retroalimentació negativa: és el cas d'una situació familiar on hi ha un membre problemàtic que és qui té el comportament patològic; aquesta es mantè per por al canvi, que implicaria tambe un canvi en els altres membres de la familia.
Que la família pugui complir amb els seus objectius depèn de la seva capacitat d'adaptar-se. Sempre ens enfrentem a crisis inevitables que requereixen d'una redefinició de la situació de la família.

b) La familia com un sistema actiu que s'autogenera
Cada família té les seves propis regles, que s'han construit amb el que aporta cadascú de la propia família d'orígen. Pero també es poden modificar i reformular al llarg del temps.
Les pautes relacionals es mantenen gràcies a:
- -complementarietat de funcions ( dins de la parella)
- -existència de la jerarquia de poder ( pares i fills)
- -expectatives que cada membre té dels altres.

Totes aquelles situacions font de tensió que provenen:
de dins: un naixement, una mort, un divorci...
de fora: com una mudança, canvi de treball..
tenen un efecte dins del sistema i es necessita un procès d'adaptació.
Actualment es dona un fenòomen que es la delegació de funcions de la família ( com per exemple el menjar, el tema de la sexualitat i d'altres) a d'altres institucions com són l'escola. I això pot comportar una serie de malsentesos , perque els pares deleguen funcions, però no estan disposats a perdre el paper de pare o mare.

c) La família com un sistema obert en interacció amb d'altres sistemes.
Les relacions familiars condicionen i estan condicionades per les normes i valors del context social
Pero la familia té una ventatja com a sistema, actúa abans sobre les persones i es intermediaria entre allò privat i allò públic.
Els nens han après un estil relacional a casa i ho intenten exportar a l'escola. Segons com es rebi aquest estil, es ratificarà per part dels mestres o es qüestionarà.

En Manel es refereix al poder no tant com el càrrec o lloc jeràrquic que un té u ocupa, sino en un sentit mes ample a la capacitat d'influir en un altre. Obtenir d'un altre un comportament que sense aquesta influència no tindria. Destaca dos aspectes
- - aquest poder es reparteix de forma desigual.
- - l'aspecte relacional d'aquest poder
El cap no mana només pel fet de ser el cap, sino que sobretot depen de la forma com es relaciona. Pot haver una família, per exemple, on mana més el fill/a que els pares.

Aquesta relació sempre és desequilibrada. Hi ha en joc la possibilitat d'acció. La capacitat de poder ( influència) depen de:
- la capacitat de ser imprevisible (si donem sempre la mateixa resposta davant d'una situació repetida amb els fills, ells ja ens veuen venir i aixo ens resta capacitat d'influir i modificar el comportament).
- la capacitat de preveure el comportament de l'altre.
- En conjunt es tracta de reduir la zona d'incertesa de l'altre i aumentar la pròpia.

Dins de la familia hi ha varis subsistemes relacionals
- Conjugal ( la parella)
- Parental ( pare/ fill)
- Fraternal ( entre germans)

El seu funcionament dependrà de:
- relació de complementarietat, d'acomodació mutua entre els membres de la parella.
- la capacitat de negociació, sense perdre la individualitat.
- sentiment de pertinença a la nova familia ( cas de pares i/o mares que resten molt lligats encara a les famílies d'origen)
- Preservació de les demandes dels altres ( sense tenir que respondre sempre al que l'altre vol de mi).

Aparicio dels fills /filles. S'afegeixen noves funcions:
- Limitar l'accès del fill als pares, preservar espais d'intimitat pels pares.
- Nodrir física i emocionalment als fills, fer de guia, de control(autoritat). Els fills no es poden desenvolupar sense control i al mateix temps no poden crèixer sense atacar i rebutjar de vegades als pares.

Es on es desenvolupen relacions entre iguals
- de suport
- de competència.

És important la definició clara de les fronteres entre els sistemes
- Com a línies de responsabilitat ben definides
- I entre l'adins i l'afora:
- Famílies aglutinades: volcades sobre si mateixes, el risc que corren es de poca clarificació. En casos d'emigració per exemple on han de fer front a canvis culturals importants, pot haver molta confusió.
- Families deslligades, amb límits molt rígids, això pot afavorir l'autonomia de cada membre però al mateix temps la comunicació es fa molt díficil

Què es pot fer davant d'una situació de conflicte?
1) Tenir en ment més d'un escenari. Es a dir trobar més d'una explicació a un fet determinat.
2) Suspendre el judici moral temporalment
3) Disposició cognitiva d'orientació proactiva (.)

(.)La proactivitat es defineix com l'acció autonoma, fruit de la capacitat de crear una distància respecte de la situació conflictiva i de l'altre, per establir estrategies operatives. Es el contrari d'una orientació reactiva que funciona per estímol/ resposta. Per exemple, davant d'una expressió agressiva, no és el mateix respondre immediatament amb una altra igualment agressiva , que poder prendre una mínima distancia per pensar, i ser més autònom per donar un altre tipus de resposta.

Normalment tendim a interpretar o a justificar situacions conflictives molt fixades amb un determinisme i tres tipus d'argument.
- "Jo soc així"; argument genètic, com un atribut inamovible de la personalitat, (tipus color d'ulls)
- "La meva experiència", argument psicològic, experiencies passades m'han fet aixi
- "L'entorn social" ( argument sociològic).

Es tracta d'aumentar la zona d'influència sobre la zona problemàtica amb els recursos propis o l'ajut d'altres,.En algun moment conflictiu amb els fills , un membre de la parella pot acudir a l'altre, per exemple ( la qual cosa sembla obvia però no sempre es pensa l'altre com algu diferent que ens pot ajudar).

Com ens comuniquem? Què estic fent quan em comunico amb l'altre?
En Manel Gener ens presenta uns principis de la comunicació
a) És impossible no dir res. Amb el silenci o amb qualsevol acció estic comunicant alguna cosa.
b) En tota comunicació hi ha un contingut i una relació. La relació dona sentit al contingut
c) Hi ha una part digital que es el llenguatge i la part analogica que es el llenguatge no verbal ( tot allo que diem amb el to de veu, la postura corporal, el gest..)
d) Puntuació de les seqüències ... situacions circulars.
e) Relació simetria/ relacio de complementarietat

Resum de la xerrada realitzada per Manel Gener a l'Escola Decroly de Barcelona:
"La comunicació entre pares i fills"