Resum de la xerrada a l'Escola Decroly de Barcelona

Quines condicions es poden afavorir o obstaculitzar dins la família.

L'aprenentatge no és només patrimoni de l'escola.

Quan les criatures comencen a tenir dificultats apareix una certa "culpabilitat"; aleshores, val més pensar en que cal modificar algunes coses i, per tant, en "crear unes condicions favorables".

Així va començar la conferència de la Esther i va continuar:

El desenvolupament es refereix a la relació amb un mateix, amb els altres i amb el món.

L'aprenentatge en canvi fa referència al fet de que aprenem per tal de comprendre i d'actuar sobre l'entorn.

I va comentar una sèrie de punts de reflexió a tenir en compte:

• la vessant social de cadascú referint-se a les relacions socials i la formació de la pròpia identitat.
• l'evolució motriu, de la percepció, de la intel·ligència…, que concentra el desplegament de les habilitats humanes i que interessa veure-les equilibrades.
• El desenvolupament en quant a la història dels propis canvis. Poden haver-hi canvis, regressions i fins i tot aturaments en aquest desenvolupament.
• Tenir en comte que els canvis hi són també dins la família i que cal reorganitzar-se constantment.
• Que cal tenir en compte les diferents transicions ecològiques normals a la vida com és el canvi de residència, una malaltia, una mort, un divorci,…
• I que en l'àmbit extern, el treball dels pares i les mares també representen canvis per a les criatures (cangurs, temps de dedicació, absències,…)
  S'han de posar paraules sempre i, sobretot, quan no és possible la seva atenció (el gest, l'angúnia que passen, les preocupacions,…) Les criatures s'adonen del que passa a casa.
• TV. Programes adequats (predomina més el llenguatge visual que no pas el llenguatge oral), l'horari, cal gestionar-ho.
• Àmbits polítics i socials, quins predominen en la nostra societat….les activitats extraescolars responen a aquests àmbits? I l'escola?

El desenvolupament és la organització cada cop més complexa. Hi ha respostes genètiques, interacció amb l'ambient…

La maduració és allò de "està a punt o no". A més hi ha les funcions de l'organisme (parla, musculatura,…) No pot haver-hi una immaduresa global. Si el nen o la nena no té les estructures a punt per a aprendre no cal forçar-ho.
És millor utilitzar el sentit comú. No cal accelerar els aprenentatges.

Respecte a la continuïtat o discontinuïtat del desenvolupament, és evident que nosaltres també canviem; els nens ploraners també canvien i també passa que els nens o nenes espavilats en algun moment comencen a tenir dificultats.

Tendim a atribuir l'acció dels altres als canvis de les criatures (pares, mestres, companyies,…) També cal comptar amb els canvis interns. Si són bons o dolents també depèn de la cultura.

Existeixen unes lleis universals per al desenvolupament social?

• pensament únicament científic
• pensament com a una única cultura
• pensament per a uns nens/nenes "exemple"
  que no corresponen a totes les realitats.

L'entorn sonor també és força important en els comportaments de les criatures (atenció, activitat,…)

Les primeres relacions: alimentació, comunicació, contacte corporal, adaptació al medi……els adults hem de posar paraules a tot això.

La percepció posa més èmfasi en el fet d'actuar en el món que no pas la comprensió.
La percepció passa per moltes vies:

• auditiva: com els hi parlen, si els tenim en compte…
• visual
• sinestèsica (contacte amb la pell)
• gustativa
• olfactiva

Cal intentar de portar a terme un desenvolupament més harmònic…amb les nostres impressions els anem conduint cap a una banda concreta (gustos de cuina, olors…)

Els jocs que proposem, com els presentem…els nens i les nenes esquerrans no ho tenen tant fàcil com els dretans…

Des de casa s'han d'afavorir espais de joc, com ho fem…
I tenir en compte el plaer, el voler guanyar, mesurar forces, el cos a cos.
S'han d'afavorir els jocs de moviment i d'exploració.

El joc simbòlic o fantàstic (realitats diferents) té una funció important en el seu desenvolupament. Jugar per guanyar o per divertir-se?

Pel que fa al temps lúdic de la televisió és important de fer-ho junts i també és important la credibilitat que donem als programes concrets i al valor de la paraula enfront a l'acció.
Comentar allò de "són bons i dolents?".

La comunicació és un factor importantíssim, el com els hi parlem, com fem expansions, com posem paraules als fets, sense desvaloritzar, sense desautoritzar. Nosaltres som intermediaris.

Les criatures pregunten molt "per què?" i d'aquesta manera avancen en el coneixement de la ment de les altres persones.
Descobreixen que els altres també tenen desitgs.
Cal afavorir el diàleg i la negociació.

Qui sóc jo? La construcció de la identitat comença com a una narració de la familia. La manera de seleccionar els esdeveniments, la seva tria, expliquem d'una manera determinada….ho transmetem sota la nostra perspectiva històrica que fem de nosaltres mateixos…i més endavant ells i elles mateixos s'ho preguntaran.
Cal destacar la valoració positiva d'un mateix.

I dit això es va passar al torn de preguntes i de les respostes es van extreure les següents idees:

- El canvi és necessari en el desenvolupament . La crisi, el conflicte i el canvi són positius i serveixen per a créixer i per a millorar.

- Molts estímuls, la rapidesa, el fet de l' immediat. Cal intentar seleccionar i proporcionar equilibri. D'aquesta manera es poden evitar possibles problemes d'atenció. De vegades proporcionem una mena "d'estrés" sense ser conscients. Cal controlar més les activitats que fan.

- Cal tenir cura de les paraules que fem servir a l'hora de qualificar; és millor dir "no utilitzis l'engany" en comptes de dir "ets un mentider".

- Des de petits s'ha de parlar amb les criatures de tot; no fer por, no amagar, tenir sempre explicacions.

- S'ha de parlar també amb la parella i tenir l'actitud de valorar "ara, en aquest moment" i no tant en el passat o en el futur.

Resum de la xerrada realitzada per Esther Simón a l'Escola Decroly de Barcelona:
"Com aprenen els nostres fills i filles?"