Escola Decroly de Barcelona - El procés de la sorpresa a l’educació infantil

 

1- l’interès individual
2- el joc sensorial
3- l’interès grupal, associació d’idees
4- la formulació d’hipòtesis
5- descoberta del paquet
6- l’observació directa
7- la motivació del grup-classe
8- l’expressió
1- El joc de la sorpresa respon a l’interès ocasional d’un infant que vol portar un element a la classe per ensenyar/compartir/observar amb els companys. Generalment és un element o objecte que porten embolicat a través del qual el nen se sent el protagonista per uns instants ja que els seus companys li fan preguntes per endevinar què és i ell és el que les ha de respondre.
2- Durant aquest joc es posen en marxa tots els sentits i és a partir de l’exploració sensorial que els nens poden començar a tenir pistes de què amaga el paquet : forma, pes, volum, olor, soroll
3- L’interès que en un principi era el d’un únic infant, passa a ser grupal. La incògnita i les ganes de saber què hi ha és tan gran que, tot jugant, i
sense encara saber què hi ha dins, permet treballar multitud de nocions, per comparació amb altres elements o per associació d’idees amb el camp d’experiència de cada infant ( gran com allò, fa l’olor de la llenya de la xemeneia de casa...)
4- Aquesta incògnita genera la participació dels nens i les nenes per enecertar-ho: segons l’edat dels alumnes, les preguntes i les hipòtesis seran cada vegada més elaborades.
5- Una vegada ja han encertat, o això creuen, s’obre el paquet i es verifiquen o no les hipòtesis generades, l’emoció del grup i l’excitació és molt gran. Tots volen veure, tocar, olorar, tastar...
Arriba l’hora de l’observació directa.
6- Posem els infants en contacte amb els elements de l’entorn responent a la seva necessitat d’interectuar amb l’entorn generant aprenentatges. “És tou”, “és quadrat”, “és rectangle”, “és aspre”, “és rugós”, “pesa”, “a mi no em pesa gens”..., seràn frases sorgides espontàniament dels infants.
Tot el que el nen expressa, és una oportunitat pel mestre per generar nous reptes i elaborar més el pensament. Per això, les seves afirmacions s’acompanyen de les preguntes de l’adult que guia els temes sorgits: gran com què? Hi ha objectes rugosos com aquest a la classe? Quin objecte pesa igual que la sorpresa? Com ho podem comprovar? Quin creus que és més lleuger? Perquè? Com ens ho ensenyaries? I els altres què en penseu? Hi esteu d’acord amb el que ens diu?....
7- La motivació del grup classe és la que va portant cap a l’aprofundiment d’un aspecte o un altre. Segons l’element del que es tracti, sorgeix molt ràpidament la necessitat d’amidar, comptar, repartir. En altres ocasions es dóna més fàcilment
l’experimentació. O a vegades, únicament serà necessari el fet d’ampliar l’experiència sensorial generada per la sorpresa.
El ventall és ben ampli i el rol del mestre és el de captar l’ineterès i seguir pontenciant la descoberta. L’interès genera interès i la curiositat innata dels infants és el motor de noves descobertes desencadenant de nou l’aprenentatge.
8- L’expressió oral es va donant al llarg de tot el procés. L’expressió concreta com el dibuix d’observació o bé el modelatge, són recursos que afavoreixen l’aprenentatge de l’observació objectiva de l’entorn. Finalment, l’expressió més abstracta com la dansa, la música o l’art, són activitats creatives que es deriven de l’element observat.
15 de febrer