Aquesta modulació del caràcter social dels alumnes, basant-nos en fets i models de la vida real, ha de facilitar la formació d’un esperit de comunitat, i ha de servir per encoratjar-los a participar en el progrés de la seva classe, del seu equip i, en definitiva, de la seva Escola.

La feina personal en el marc de la feina conjunta, estimula l’autonomia individual i col·lectiva que permet els nostres alumnes governar-se, que vol dir administrar justícia i organitzar-se, tot escollint les persones a les que es poden confiar els càrrecs dirigents mitjançant les Assemblees generals.

L’Assemblea és el fòrum públic on els infants debaten els temes al seu abast (a la seva manera i amb les seves paraules), l’òrgan mitjançant el qual intervenen en assumptes relatius a la disciplina, la justícia i la crítica, i on suggereixen idees i canvis.

Els alumnes, quan ingressen a l’Escola, trien formar part d’un dels Equips: ISARDS, DOFINS o FALCONS.

Els mestres han de transmetre i fer comprendre als alumnes, quant de positiu té l’opció d’equip des del punt de vista de solidaritat i companyonia, davant de l’opció individual, sense que això signifiqui esmortir les condicions innates de lideratge que cadascú pugui tenir. Es tracta també de dignificar els càrrecs i les persones que els desenvolupen, tot vetllant per la seva correcta execució i de manera que els nens ho entenguin com una part més de la seva formació. És obligació dels alumnes exercir els càrrecs que els siguin delegats pels seus companys amb responsabilitat, sentit crític i de justícia.

Els alumnes guanyen o perden punts per al seu equip i no per a si mateixos, fomentant així l'esperit col·lectiu i el treball en equip, que resumeixen la nostra forma d’entendre l’educació social dels alumnes.