Escola Decroly de Barcelona - La magrana té suc!

 

Com cada dilluns els nens i nenes de Margaria Muset iniciem la setmana amb la descoberta d’una sorpresa.
El cistell de les sorpreses no pesava, ens deia l’Olivia, només n’hi havia una. La vam treure i van veure com el cistell quedava buit. Vam posar el paquet enmig de la rotllana perquè tots el poguessin agafar, tocar, mirar i dir la seva: no pesa, és petit, és vermell, sona, fa soroll.
En aquell moment va arribar la Martina B. amb una altra sorpresa per la classe: “què deu ser?”. Les ganes de descoberta ens van empènyer a explorar també l’altre paquet. “No sona!”, “Sí pesa”, “és rosa”, “és gran”. El segon paquet ens va permetre observar, comprovar i comprendre diverses característiques oposades: sona/no sona, pesa/no pesa, gran/petit. Tot seguit van cercar objectes de color rosa i de color vermell a l’aula i els van col·locar al costat dels paquets pertinents, atenent al color del paper d’embolcall.
Vam decidir que exploraríem amb el paquet que pesava més. Vam obrir-lo i d’allà en va sortir una fruita gran que pesava. Semblava una pilota però, al llençar-la a terra, va trencar-se una mica i el terra va quedar tacat: “té suc!”, va explicar la Lea, “és vermell”. Vam obrir la fruita per veure d’on sortia. Al veure-la per dins no van tenir cap dubte: és una magrana!. Els nens i nenes de Margaria Muset van aprofitar per tastar-la, tot traient els granets amb molta cura.
Mentre menjaven es van adonar que, al paquet, encara hi havia una altra cosa: una altra magrana. “Dos”, va comentar el Luc. La Martina B. ens havia portat dues magranes. El Bruno ens va fer adonar-nos que tenia una part amb “punxes”, i és que la magrana sembla que tingui una corona.
Aquella mateixa tarda van seguir explorant les magranes. Van poder desgranar-les mica en mica, aixafar els granets per treure-hi el suc, observar la llavor de dins, transvasar el suc de la magrana al seu got, tastar-la, etc.
L’endemà al matí, durant el joc lliure, alguns nens i nenes van voler continuar manipulant la magrana. Les mestres vam preparar una taula amb culleres, pots i plats per tal que poguessin seguir explorant les possibilitats de la fruita.
Finalment, per concloure l’experiència amb la magrana, vam muntar dos tallers manipulatius. Un primer, on experimentar les sensacions de pintar amb la magrana, explorant com el fruit llisca amb la pintura, com els granets es desprenen del fruit i s’enganxen i com es barreja la pintura amb el suc de la fruita.
El segon, on observar els granets petits i vermells i intentar reproduir-los amb plastilina, per després, confeccionar un mural tots plegats, enganxant les petites boletes simulant una magrana.
Ja ho veieu, una petita sorpresa ens aporta una gran descoberta!
23 de gener