Escola Decroly de Barcelona - LECTURA GLOBAL I ESCRIPTURA

 

LECTURA GLOBAL I ESCRIPTURA A L’ESCOLA DECROLY

L’home té una estructura mental que li permet captar les coses de forma global i no fragmentada. De la mateixa manera, als nens se’ls hi presenta la realitat com un tot. Per tant per què ensenyar-li el llenguatge fragmentat i no com un tot, per a què després descobreixin per si sols que es pot dividir i reagrupar com la resta de la realitat?

Ovide Decroly va estudiar el projecte d’un mètode d’ensenyament de la lectura que fos “més agradable i més ràpid i que suprimís la necessitat de fer de la lectura una branca especial de l’ensenyament”.

LA LLENGUA, MESTRA DEL PENSAMENT

Aprendre a llegir, i a llegir bé, això és aprendre a comprendre immediatament un text ordinari; aquest ha de ser el primer objectiu de l’escola primària.

És en el fons l’aspecte més sòlid de l’educació, d’aquesta manera formarem homes que no estaran disposats a enganyar-se amb paraules ni a deixar-se enganyar mitjançant aquestes.

LECTURA GLOBAL O IDEO – VISUAL

Com ja saben, el mètode global de lectura té la frase com a punt d’arrencada, i a partir d’aquesta, que és sens dubte la unitat expressiva del llenguatge, el nen aprèn a aïllar-ne les paraules. Aquestes li són útils per a construir frases diferents. Després estableix relacions entre les paraules i en reconeix els elements comuns. I quan d’aquesta manera arriba a la síl·laba i al so és per veure la necessitat d’emprar aquests elements per ”inventar” paraules, frases noves per a ell; o sigui, que no ha vist escrites. Així el nen ja llegeix, ja interpreta contes en caràcters manuscrits i ja escriu petites històries inventades.

Per què aquest inici amb la frase, aparentment tan complicada, en front de la lletra que sembla tant senzilla i simple?

Fixem-nos com el nen adquireix el llenguatge parlat. La mare en parlar-li ho fa dient frases complertes des del primer dia i no li ensenya un so i després un altre perquè aprengui a unir-los. Seria absurd. Quan el petit comença a parlar ho fa repetint les paraules que designen coses (noms), i de vegades verbs. Però quan diu “pilota” vol dir “dóna’m la pilota”, o bé “juga amb mi a pilota”. Ell està dient una frase encara que la condensi en una sola paraula.

El Dr. Decroly deia: “La idea completa, però concreta i representada per la frase, és més fàcil de retenir pel nen que la paraula i amb més raó que la síl·laba o la lletra”.

Un fonament psicològic que s’ha de tenir en compte és que la funció visual es desenvolupa més aviat que la funció auditiva, i que el sentit de la vista ens dóna més nocions i més precises que el de l’oïda; la major part dels records infantils es refereixen a impressions visuals.

ETAPES D’APRENENTATGE

El mètode de la lectura global està compost fonamentalment de tres etapes d’aprenentatge:

- Percepció global de la frase.
- Percepció global de la paraula, consisteix el primer pas cap a l'anàlisi.
- Anàlisi i síntesi de la paraula; síl·labes i lletres, sons de lletres.

Aquest procés és el que s'ha de seguir per obtenir l’objectiu final: Que el nen sàpiga llegir i raoni i entengui el que llegeix.

Cada etapa correspon a un estudi intel·lectual del nen, però no per això s’ha de fixar a priori el temps que correspon a cada etapa. Serà la mestra qui anirà marcant les pautes i els avenços, d’acord amb l’evolució dels seus alumnes.

1r. Pas: reconeixement de la frase i de les paraules que la componen

El principi fonamental del mètode consisteix en associar, tant com sigui possible, l’expressió a l’activitat global de l’infant. En conseqüència, el punt de partida serà la frase que correspon a un llenguatge natural. Aquesta tindrà dos requisits en quant a contingut i forma.

Contingut:

És condició essencial que la frase escollida sigui el resultat d’una activitat viscuda pels nens o bé d’una observació. Una frase ben escollida pot interessar els nens, no tant pel que ella expressa sinó pel que els suggereix. No és el mateix “hem fet melmelada”, acció viscuda pel nen, que “avui fa sol”, un fet quasi diari.

Forma:

Tot i que hem de cuidar l’expressió correcta de la frase, aquesta ha de guardar sempre l’expressió espontània i la vivacitat que li dóna el nen.

2n pas: reconeixement de la paraula

És en aquest punt quan comencem les comparacions entre les diverses frases: veiem que hi ha paraules repetides, o que tenen la mateixa forma i que sonen igual.

El mestre escriu altre cop les frases en tires de cartolina que s'adhereixen a la pissarra. Els nens les retallen per paraules. Després, fent un trencaclosques, intenten col·locar-les ordenadament, tapant la frase model de la paret. O bé traient paraules de diferents frases per construir-ne de noves i també fan servir els noms dels companys (són penjats en un dels cartells de la classe), els quals esdevenen els protagonistes de les noves frases.

L’alumne té al calaix una capseta on guarda també cartronets amb les paraules de la frases, amb els quals pot treballar fent exercicis com els anteriorment explicats, però individualment: completar frases que comencin amb una paraula donada, aparellar paraules amb el seu dibuix corresponent, etc. És curiós com de vegades, del seu mateix error, en col·locar els cartrons, sorgeixen frases incoherents i còmiques.

“L’Anna creix sota terra”
Anna; de la llista
Creix sota terra: de la frase de la patata.

Això diverteix molt als petits, però a partir d’aquí s’adonen que han de buscar un sentit en allò que estan fent; que les paraules tenen una funció determinada dins la frase i requereix una correcta situació.

3r. Pas: anàlisi i síntesi de la paraula

De la mateixa manera que l’infant confrontava les frases i en veia les analogies, també arriba a fer, espontàniament, el mateix amb les paraules. S’adona que “granota” comença amb un tros de “magraner”, que “cargols” i “fulles” acaben igual, i que aquests dibuixos –grafismes– repetits molt sovint sonen igual. Així va descobrint les síl·labes i sons i va aprenent a combinar-les adequadament. Arribats a aquest punt els alumnes ja analitzen i sintetitzen, ja poden llegir textos fets amb el tipus de lletra conegut per ells i ja no els cal recórrer al mestre abans, quan li demanaven que els escrivís paraules que no podien trobar a les frases de la classe.

RESPOSTA DEL NEN VERS LA LECTURA GLOBAL

El nen accepta molt bé aquest sistema, un dels avantatges que dóna la lectura global és l’interès que desperta des del primer dia de classe en els alumnes. Això és fàcil d’entendre, és un mètode que invita a l’alumne a conèixer el seu nom, després el del veí i que, seguidament tradueix en frases curtes el que fa, observa i sent. És un mètode més atractiu que el ma, me, mi, del sil·làbic.

Aviat el nen es troba davant de breus textos sobre observacions, persones o festes que li agraden. És llavors quan veu que la lectura és un medi d’expressió meravellós i ràpid.

Un dels objectius de la lectura global resideix en el fet que permet el desenvolupament harmoniós de les capacitats infantils, associant l’activitat del pensament al seu medi d’expressió; la paraula i l’escriptura.

AVANTATGES DEL MÈTODE

- Com que la percepció visual és ràpida, crea hàbits de lectura i disminueix el nombre de pauses per línia. Educa l’ull per aprofitar al màxim el camp de percepció.
- La lectura silenciosa, sense articulació de síl·labes, i comprensiva, permet una major rapidesa lectora i disminueix els moviments regressius dels ulls.
- L’aprenentatge global facilita l’activitat intel·lectual i respecta el ritme de cada aprenent de lector.
- Situat en un context d’ensenyament globalitzat es produeix harmònicament la incorporació del mètode a les altres activitats escolars i fa que els infants en vegin tot seguit la utilitat.

PRE–LECTURA I PRE–ESCRIPTURA

El dibuix lliure o suggerit és pre – escriptura per excel·lència. Hi ha molts exercicis que contribueixen a coordinar els moviments de dits, braç i mà:

- Desfilar tela gruixuda, cosir, fer collarets, teler.
- Retallar paper.
- Plegar i trencar paper, palla, composicions lliures.
- Recollir, un a un, petits objectes d’una superfície llisa (classificacions).

D’altra banda, és també molt important el treball de comparació d’objectes, tot buscant diferències i semblances de posició, forma, color. Aquest treball sovint el fem a través dels Jocs Decroly.

Hi ha un aspecte que convé iniciar com a precursor immediat de la lectura: l’adequació de la vista i el fet de dirigir l’atenció a gràfics més o menys abstractes i geomètrics.

ESCRIPTURA

L’escriptura és l’expressió del pensament.

Molt aviat l’alumne s’adona que el llenguatge oral i el gràfic estan en estreta relació i que mitjançant l’escriptura pot expressar també els seus pensaments.

La lectura i l’escriptura són mecanismes de procés idèntic i què, per tant, s’han de donar simultàniament.

El paper blanc deixa l’alumne en completa llibertat i es presta molt més per decorar i il·lustrar el que s’ha escrit. La distribució d’espais interlineals és un bon exercici visual, que a més inclou una idea d’ordre.