Escola Decroly de Barcelona - Peix espasa i cua de tonyina

 

Un nen de la classe (Mateu) va portar per observar un peix espasa.
En aquesta observació vam fer l’observació directa, l’associació i l’expressió les matèries necessàries per treballar el mètode global.

L'espasa és molt dura
Vam començar per observar el peix espasa. El vam posar a sobre de la taula i tots els alumnes el van poder veure i tocar. Els alumnes van voler començar per l’espasa. Desprès de tocar-la i observar-la vam poder aprendre que era la continuació de la mandíbula superior i que per ser la part de l’os era molt dura. Per poder saber la seva mida els alumnes van agafar els seus regles i van haver d’ajuntar-ne dos per saber la llargada total de l’espasa: 57 centímetres. Vam comparar-la amb diferents objectes de la classe per tal de saber sí era més gran o més petita.

Els alumnes van trobar interessant l’ull i vam observar-lo. Amb molt de compte la senyoreta el va treure amb el cúter i vam buscar el seu pes amb la balança . A un costat vam posar l’ull i a l’altre vam anar posant guixos fins aconseguir equilibar-les. Finalment vam saber que el pes de l’ull corresponia al mateix pes que 10 guixos nous.

Vam observar la cavitat de l’ull. Vam parlar de la seva forma i que gairebé era del mateix diàmetre que la closca d’un ou de gallina. A continuació vam obrir l’ull i va començar a sortir el líquid que el protegeix i els alumnes van dir que era llefiscós i viscós. Van voler veure què més hi havia a dins. Amb molt de compte vam poder treure el cristal·lí. El van tocar i van veure que era dur i que s’assemblava a una bala transparent. Passats uns dies uns nens van agafar-lo i es van adonar que podien veure-hi i que es veia del revés. Va ser el moment per parlar del cervell i treballar les primeres nocions del cervell humà.

També vam observar una brànquia. Amb lupes van poder veure les làmines i més tard també ho van fer amb una lupa binocular. Era la primera vegada que l’utilitzaven i els nens van poder veure amb més precisió les làmines. Tots es van recordar de l’any passat quan van observar les brànquies de l’orada.

Una vegada realitzada l’observació vam iniciar el treball de l’expressió realitzant un dibuix i una frase. La senyoreta va col·locar el peix espasa en una taula, perquè tots els alumnes el poguessin veure. Va repartir un full per nen i els hi va recordar que l’espasa mesurava 57 centímetres. Uns nens van començar a mesurar amb el regle el full i es van adonar que en necessitaven més. Mica en mica tots els nens van anar demanat més fulls a la senyoreta per tal de poder fer el peix a mida real. Una vegada fet el dibuix els nens, en un altre full, van escriure una frase relacionada amb l’observació.

Passat unes setmanes un altre nen de la classe (Rhys) va portar una cua de tonyina i un cap. Al matí vam observar la cua, la vam posar damunt de la taula perquè tots els alumnes la poguessin tocar i manipular. Vam pesar-la amb una balança i ens va donar un pes de 800 grams. Pesava menys que un kilogram. Vam observar l’aleta caudal (cua) i vam parlar del seu moviment semblant al del timó dels vaixells. També la vam mesurar i cada costat feia 26 centímetres, en total va mesurar 52 centímetres. A cada costat l’aleta caudal tenien tres pínules, aletes més petites i grogoses. Vam observar el seu color. A la part de sobre el color de les escates de la tonyina eren més negres i fosques i les de la part de sota eren més grises i clares. El canvi de color l’ajuda a protegir-se en el fons del mar.

A continuació vam fer el dibuix. La senyoreta va col·locar la cua en el centre de la taula. Només començar els alumnes ja li van demanar més fulls per poder fer el dibuix a escala real. A diferència del dibuix del peix espasa els nens demanaven a la senyoreta que els hi enganxés els 4 fulls fent un quadrat.
18 de febrer 2013