Escola Decroly de Barcelona - Per què no juguem plegats?

 

Fa uns dies els nens i les nenes de la classe de Sant Francesc van gaudir de manera espontània d’un joc conjunt al pati. Un petit grup va començar apilant diferents fustes i rodes amb la intenció de delimitar un espai.
A mesura que va anar passant el temps es van afegir alumnes i altres materials. Hi van haver noves veus, noves propostes i infinites creacions que es van consolidar en una única idea acordada per tots i totes: fer una “mini casa Decroly”. Per aquesta casa no només van passar els arquitectes que l’havien dissenyat i construït, sinó també tots aquells nens i nenes que volien jugar una estona en un món imaginari creat pels seus companys d’escola. Al llarg del dia, també van haver de modificar l’espai per tal que fos un espai segur i agradable per a grans i petits.
El verb jugar aquell dia des de la mirada d’un adult va ser sinònim de compartir, riure, crear, imaginar, aprendre, escoltar, acompanyar, gaudir, construir, pensar...

Dies més tard vam decidir conversar sobre per què jugàvem. Gairebé tots i totes van expressar algunes de les paraules que hem dit abans i en van afegir d’altres com: per saber guanyar i perdre, per riure o per passar-ho bé. Però algú no ho va veure clar i va afegir: doncs jo jugo per jugar! I és cert, els infants tenen la necessitat i el dret de jugar i, en moltes ocasions, nosaltres podem admirar i gaudir del joc que fan, acompanyant-los i afavorint un clima de respecte i confiança.
20 de novembre