
Un altre aspecte que escullen és el lloc més adequat per treballar-hi. Aquí hi intervé el gust de cadascú i les característiques de la pròpia activitat: a la catifa, a la taula, al passadís, a la biblioteca... I així ja estan preparats per posar-se a treballar.
El Nico s’inventa tot sol un joc de taula per a practicar la r i la rr a la catifa.








En definitiva, la mestra fa de mediadora entre l’alumne i l’aprenentatge.
Amb aquesta dinàmica els nens i les nenes aprenen a treballar de forma autònoma i prenen consciència del seu propi aprenentatge, plantejant-se qüestions, com ara: què sé, què em falta per aprendre, què necessito per aprendre, com aprenc, com m’agrada treballar, a quin lloc estic més a gust, amb qui puc aprendre millor, necessito ajuda...? D’aquest manera, l’infant es va coneixent i aprèn a ajustar la seva actuació davant dels aprenentatges, desenvolupant dues competències cabdals per al seu creixement: l’autonomia i l’aprendre a aprendre.
4 d'abril 2018