Escola Decroly de Barcelona - TEORIA DEL MODEL GLOBALITZAT DE DECROLY (1929)

 

TEORIA DEL MODEL GLOBALITZAT DE DECROLY (1929)

“Cal conduir totes les activitats de l’esperit cap a l’adquisició d’una noció, d’una idea o d’un conjunt d’idees. Està en acord amb la psicologia infantil: els mecanismes de l’esperit no treballen de forma aillada sinó de forma simultània, si més no, ho fan en ràpida successió”. Ovide Decroly

Decroly va estudiar extensament l’evolució de les funcions mentals de l’infant des del naixement fins als 16 anys. D’aquests estudis se’n desprén la noció de sinergia entre l’individu i el medi, entre allò que és innat i el que és adquirit. Segons Decroly l’infant neix amb un “inmens material nerviós de reserva” del qual les estructures mentals són hereditàries mentre que l’exercitació de les mateixes ve donada per l’entorn, assegurant-ne el bon funcionament. De manera que l’activitat és la clau del creixement i l’educació pot orientar l’activitat favorablement, o bé perjudicar-la.

L’infant construeix les primeres representacions de forma espontània en contacte amb el món exterior. Són unes representacions globals, que no es poden analitzar i que estan al servei de l’activitat personal de l’infant: satisfan la necessitat d’identificar les dades de l’entorn, d’apropiar-se les i controlar-les, produir-les, transformar-les i evocar-les mentalment. Les representacions desenvolupen les capacitats motrius, sensorials, preceptives, afectives, intel·lectuals i expressives. Per tant, a major estimulació de l’activitat per part del medi, major desenvolupament de les capacitats per part de les representacions. El desenvolupament de les capacitats dotarà l’infant d’una experiència íntima que serà la clau per als aprenentatges posteriors. La globalització predomina el pensament fins als 6-7 anys, més tard, l’infant descobreix els aspectes que li permetran l’accés al pensament analític. La teoria de la globalització considera l’individu com una unitat dinàmica, que arriba al coneixement per mitjà d’un procés de producció íntimament relacionat amb la pròpia experiència. Decroly descriu la funció de globalització com la tendència de percebre el món en la seva complexitat. Aquesta funció s’enmarca tan dins de la percepció com del record, el pensament, el raonament, l’expressió i els actes, és dir, que es manifesta en tots els aspectes de la vida.

Principis bàsics de la globalització:

- L’infant organitza allò que percep per mitjà de la pròpia realitat.
- El procés de coneixement no és analític, sinó sincrètic; segons Decroly l’infant percep les nocions en forma de bloc, sense anàlisis ni dissociació.
- La intuïció globalitzada és el pont entre l’activitat i el posterior anàlisi. El pensament globalitzat es va organitzant mica en mica cap a la síntesis. Segons Decroly (1929: pàgina 2) “ Els interessos que estimulen el treball intel·lectual analític són generalment menys urgents, menys immediats que els que estimulen el treball globalitzador”.
- L’aprenentatge significatiu és aquell que connecta la nova informació amb alguna idea o concepte anterior. No és fins a partir dels 6-7 anys que l’infant comença a formar abstraccions secundàries que no depenen d’una estructura directa.

PRÀCTICA DEL MODEL GLOBALITZAT DE DECROL Y (1929)

El model globalitzat de Decroly parteix de l’observació: les dades de la percepció s’organitzen en forma d’imatges mentals que són la base de les nocions i dels conceptes. El procés d’observació té dues fases: la sensació global i l’observació analítica. La primera consisteix en la percepció global de la realitat i la segona correspon a l’associació per mitjà de la comparació, l'amidació, la classificació, l’exercitació sensorial i l’exploració de l’entorn.

L’expressió permet a l’infant connectar la representació cognitiva amb la realitat i a comunicar la seva experiència. El material que utilitza Decroly parteix bàsicament de la vida real i cada experiència pot ser l’objecte d’un tractament interdisciplinar; l’associació facilitarà l’abstracció i els diferents tipus de llenguatges expressius (verbal, musical, artístic, etc.) permeten a l’infant la comunicació de la seva experiència així com l’automatització i fixació de processos posteriors.

La teoria de la globalització fa que el mètode Decroly s’estructuri en tres pilars bàsics que constitueixen la nostra manera de treballar amb l’infant:

- l’observació posa a l'individu en contacte amb els materials i els fets. Comprèn principalment la biologia, la física i la química. De l’observació se'n desprèn la comparació que porta a la mesura i a les matemàtiques.
- L’associació treballa en el temps i en l’espai; confronta els coneixements adquirits durant l’observació amb les dades més abstractes (records, imatges, texts) i condueix cap a les idees generals. Es refereix concretament a la geografia i a la història.
- L’expressió tradueix les nocions (idees, sensacions) en formes, tons, colors, paraules. Parlem de les llengües, dels treballs manuals, del modelatge, la música, etc.

Aquests exercicis no s’exclouen els uns dels altres, més aviat al contrari, un treball d’expressió, per exemple, requerirà l’ajuda tan de l’observació com de l’associació. Els centres d’interès (o idees pivot) són el sistema per mitjà del qual tots les activitats convergeixen cap el mateix lloc, cap a la mateixa idea. Aquesta pot estar estipulada en un programa o pot sorgir dels esdeveniments actuals sempre i quan aquests puguin interessar als infants i permetin l’observació directa.


Text creat a partir de diferents documents pedagògics:

- JEAN-OVIDE DECROLY (1871-1932). Francine Dubreucq. Publicat a la revista d’educació Perspectives. (Paris, UNESCO : Bureau international d’éducation), vol. XXIII, n° 1-2, 1993, p. 251-276.

- ÉCOLE DECROLY, CENT_ANS SANS TEMPS; La vie de l’École, l’ABC de la pédagogie. Llibre publicat en motiu del centenari de l’Escola Decroly de Brussel·les (abril/maig 2007) Edicions del Centre d’études Decrolyennes.

- PARALELISMOS y SEMEJANZAS ENTRE GLOBALISMO y CONSTRUCTIVISMO. Consuelo De Le Torre Tomas

- INITIATION À LA MÉTHODE DECROLY. Par G. Gallien et L. Libois-Fonteyne. Ermitage, 45, Drève des Gendarmes, Uccle –Bruxelles 1946