Escola Decroly de Barcelona - Una sorpresa rodona, petita i marró. Què serà?

 

de l'Escola Decroly de Barcelona
Tornem de vacances de Pasqua amb molta il·lusió i ganes de descoberta. És per això que, tot i no ser dia de sorpreses, els nens i nenes de Margarida Muset volen descobrir què s’hi amaga al cistell de les sorpreses.
“Hi ha dues”, conten els infants. “Dues sorpreses com...”, provoquem les mestres, com: dos ulls, dues mans, dos peus; acompanyem la cerca observant i assenyalant amb detall el nostre cos i el dels companys. El Matías ens fa palesa que ara també hi ha “dos Víctors” a la classe i aprofitem per recordar d’altres companys i companyes que també es diuen igual com, per exemple, les Martines.
Dues sorpreses que, pel Blas són ben diferents, no només pel seu embolcall (una té ratlles i l’altra no), sinó pel soroll que fan amb el contacte amb el terra: un sona més fort que l’altre. Intentem imitar el so emprant el nostre cos; provem de picar amb els peus a terra, amb les mans a les cuixes i, fins i tot, fent sorolls amb la boca.
“I si les agafem? Són iguals? Són diferents?”, aparentment cap de les dues pesa i són capaços de sostenir-les enlaire sense problemes. Però, què passa quan introduïm un instrument nou a l’aula, què passa quan apareix la balança?
Observen i es fixen en les parts de l’objecte: té dos cistells rodons, uns braços i un peu. Descobreixen que els braços es poden moure manualment i també quan hi posen objectes a dins i, sobretot, que és delicada i és molt i molt important no tocar-la per poder observar el seu moviment. Posem les sorpreses als platerets i, sabeu què? Una “toca a terra i l’altra està a dalt”, ens diu la Lea. Encara no sabem què vol dir això però no tenim cap pressa, ja ho anirem descobrint.
Decidim quedar-nos amb la sorpresa que, comparant amb la balança, tocava a terra i l’Anna ens dóna unes pistes molt interessants: és rodona, petita i marró. “Són dàtils?”, pregunta el Bruno, recordant la sorpresa que va portar l’Edna un dia. No, són avellanes!
Cadascú de nosaltres observa l’avellana i explica què va descobrint. Se n’adonen que és dura i ho comprovem picant a diverses superfícies de l’aula: el terra, la cadira, la taula... L’Anna ens explica que es poden menjar, que són de l’arbre de la seva àvia, d’Astúries. Cerquem un obridor i les tastem, tot adonant-nos de les seves parts: la closca i el fruit. Aprofitem el paper de l’embolcall per intentar recrear les avellanes amb volum tot fent boletes ben rodones i petites que, després, enganxarem per recordar la sorpresa descoberta.

11 d'abril