Escola Decroly de Barcelona - Us diré un secret molt fi... el Nesprer ja ha fet fruits!

 

Ja fa dies que la primavera ens regala moments ben especials a l’escola: ens enlluerna i escalfa quan mirem el sol a la rotllana del bon dia, sentim als ocells piular a les hores d’esbarjo, veiem el verd de les fulles del Roure, del Til·ler, del Plataner, del Caqui i del Lledoner. Veiem com creixen els Lliris grocs de la bassa, les floretes blanques i aromàtiques del Taronger, així com també observem com maduren els fruits del nesprer.
És per això que, ara que les nespres ja estan ben taronges, els nens i nenes de Margarida Muset hem pensat que podríem sortir al pati a observar-les. En petits grups hem anat a cercar l’arbre fruiter, un repte fàcil, ja que tal i com diuen ells mateixos “està a dalt”; només cal mirar les capçades dels arbres per identificar el nesprer.
Un cop trobat ens adonem que les nespres estan molt a munt. Tractem d’agafar-les posant-nos de puntetes però no hi arribem. Observem l’alçada de l’arbre i ens estirem tot el que podem; juguem a recórrer el nostre cos amb les mans de dalt a baix per comprendre la seva alçada. Com no arribem a tocar les nespres, cerquem una caixa del pati per enfilar-nos. D’un en un tractem de tocar el fruit però només arribem a tocar el tronc: “és dur”, “té ratlletes”. Baixem pel tronc com si fos una barra de bombers, “de dalt a baix”, diem acompanyant amb paraules el seu moviment.
Com una caixa no ha estat suficient, en cerquem una altra. Ja en tenim dues. Pugem dalt de les caixes: sembla que estem més a prop! Aquesta vegada, tenim les branques a l’alçada del nas. Les palpem amb cura i les contem: una, dues i tres. Tres branques té el nesprer. Tothom vol fer el recompte i, mentre contem, inventem cançons amb el número tres.
Sembla impossible d’arribar, així que els infants proposen que sigui la senyoreta la qui s’enfili i agafi una nespra per poder-la tastar. I és que ja fa dies que somien en poder-ne menjar alguna. Agafem un parell de nespres, un branquilló i unes fulles per observar-les de ben a prop. Les fulles son verdes i llargues, diuen; i observen que, al peu de l’arbre, també n’hi ha de seques i marrons. El branquilló és curt i més prim que les branques i que el tronc, és prim, com un dit! I les nespres? Sabem com es mengen? Els valents del grup ho tenen clar i la resta observem com ho fan: treuen la pell taronja, mengen la polpa i dins hi troben alguna cosa rodona, petita, dura i marró. És un pinyol! Què divertit que és descobrir-los: alguns en tenen un i d’altres en tenen dos o fins i tot tres.
Per la tarda, després d’una bona migdiada, tornem a sortir al pati a contemplar el nesprer. Aquesta vegada per a pintar-lo al natural, representant així allò observat i tastat al llarg del matí, acompanyats del cant dels ocells i els rajos de sol. I és que, us diré un secret molt fi, la primavera ja és aquí!

2 de maig