Escola Decroly de Barcelona - Xerrada: l’escola activa com a entorn afavoridor del desenvolupament emocional

 

L’aprenentatge globalitzat i significatiu, el respecte al ritme evolutiu dels infants, la importància de l’entorn i rol del mestre són les característiques bàsiques de les pedagogies actives. Verónica Antón ens va parlar de totes elles desde la perspectiva del desenvolupament emocional.

La primera característica és l’aprenentatge globalitzat i significatiu, concebuts des del plaer d’aprendre, des de l’experiència positiva. No hi ha aprenentatge sense emoció i si l’emoció ve generada per una experiència positiva ens proporciona benestar, en canvi si ho fa des d’una experiència negativa ens pot ocasionar un cert rebuig cap a aquell aprenantatge. La Verónica ens va fer evocar el record buscant alguna experiència negativa i una altra de positiva del nostre passat, vinculada a un aprenentatge escolar.
L’aprenentatge globalitzat és un dels pilars bàsics de Decroly ja que parteix de la percepció natural que l’infant té del món i del contacte directe amb la realitat. Segons el mètode Decroly, per tal de que l’aprenentatge sigui significatiu cal que sorgeixi de l’interès del nen i que sigui el resultat de la seva pròpia experiència.

El segon punt és el respecte pel ritme dels infants que no només fa referència al respecte de les etapes evolutives dels nens com ara no anticipar l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, sinó també al fet de poder respondre a les seves necessitats d’expressar-se. En una pedagogia com la nostra el nen està actiu i l’aula no és un espai plantejat per a que els infants estiguin estàtics sinó que tal com deia Decroly, l’aula esdevé un laboratori. Un espai per la recerca, per aprofundir en aprenentatges, per contrastar hipòtesis, per generar espais de conversa i de debat. Però també un espai per a que els nens siguin ells mateixos, un espai d’introspecció, on poder establir connexions entre el món exterior i la pròpia vivència. Una aula on cada infant ocupa un lloc dins del grup i s’hi relaciona de manera bidireccional.

La tercera característica és la importància de l’entorn, que ha de ser ric en diferents aspectes: per una banda els materials de l’aula han de convidar a l’infant a ser actiu i agent del seu propi aprenentatge. Actiu tan dins com fora de l’aula; segons Decroly, l’entorn i el contacte amb la natura són part implícita del mètode: “l’aprenentatge es dóna a tot lloc i en tot moment”. En aquest sentit els materials que aporten els nens de casa seva per observar, les situacions viscudes a l’hora d’esbarjo o les inquietuds que sorgeixen en el trajecte de la piscina, per exemple, són grans oportunitats per despertar interessos i reptes que desembocaran en nous aprenentatges. Per altra banda el contacte directe amb la natura és bàsic; arbres, plantes i animals són condició imprescindible per aquest entorn afavoridor. Però sobretot aquest entorn també ha de propiciar el benestar emocional i en aquest sentit, el fet d’ubicar l’escola en un edifici que sigui com una casa és important per aconseguir un ambient familiar i acollidor implícit en el nostre mètode.

Per últim, el rol del mestre; l’adult és, en part, el responsable de que aquest entorn sigui ric i afavoreixi l’aprenentatge individualitzat. Per fer-ho ha d’observar i conèixer molt bé els alumnes de manera que garanteixi l’entorn apropiat per a que tots els infants s’hi sentin segurs i respectats.

Vam concloure la xerrada, donant veu als alumnes que, de manera testimonial i voluntària van accedir a contestar a les següents preguntes. Volíem saber quin concepte tenen ells de l’escola però sobretot com s’hi senten:

Tanca els ulls i imagina una escola, què veus?
Com explicaries què és una escola?
Saps explicar com aprenem al Decroly?
I el mestre, quina feina creus que fa?
Com et sents tu a la teva escola?
I en un aparaula, com et sents a l’escola?


22 de febrer